La Fundació Joan Miró enceta un nou curs amb la mirada posada en la celebració dels cinquanta anys d’història de la institució, que arrenca el juny del 2025, i l’exposició MiróMatisse: més enllà de les imatges, organitzada conjuntament amb el Musée Matisse de Niça i comissariada per Rémi Labrusse. La mostra, que es podrà veure del 24 d’octubre del 2024 al 9 de febrer del 2025, qüestiona els estereotips inicials i destaca les connexions entre Joan Miró i Henri Matisse malgrat la diferència generacional i d’estils artístics.
Els artistes pertanyen a dues generacions diferents i és conegut que no formen part del mateix corrent artístic ni comparteixen plantejament estètic: Matisse va néixer l’any 1869, s’adscriu al fauvisme i sempre va donar un paper preponderant a la noció de decorativisme; Miró, per la seva banda, va néixer el 1893, s’adscriu al surrealisme i destaca per l’estranyesa inquietant i la idea de l’assassinat de la pintura. No obstant això, l’exposició vol mostrar que aquestes visions no són contradictòries, sinó que contenen el mateix desig de superació de la representació, ja que en el procés creador de tots dos hi trobem un moviment de deconstrucció i un moviment de refundació per tal de conferir a la creació visual una nova potència. Així doncs, hi ha violència en l’estètica decorativa de Matisse alhora que hi ha suavitat en l’assassinat mironià.
La mostra parteix d’una base biogràfica que ens permet conèixer quines obres havien vist l’un de l’altre i qui van ser les persones que van facilitar-ne el contacte, a continuació se centra en els moments decisius que van permetre que aquestes mirades creuades fossin particularment productives i finalment dona espai a les pràctiques compartides, com els llibres il·lustrats o les grans composicions monumentals, i a la confrontació entre les grans obres dels artistes.
La celebració del 50è aniversari de la Fundació Joan Miró, que s’allargarà fins al juny del 2026, és una fita important en la història de la institució i una oportunitat d’avançar cap al futur, que té al centre dels objectius l’experiència del visitant, una programació transformadora, la projecció internacional i una sèrie d’inversions per a la millora de l’edifici, l’exposició i la conservació de la col·lecció.
